Des de la universitat Queen Mary University de Londres (QMUL), acadèmics i alumnes han presentat les seves imatges al concurs de fotografia científica que celebra el llançament de l'Institut de Bioenginyeria d'aquest centre.
El resultat han sigut un seguit d'espectaculars fotos. Us deixem la galeria completa al següent enllaç: https://www.flickr.com/photos/qmul/sets/72157659951625793
dijous, 17 de desembre del 2015
Estrella Cervantes
A només 49,8 anys llum del nostre planeta, l'estrella Cervantes il·lumina el firmament. Fins ahir, la seva designació tècnica era mu Arae. Però la Unió Astronòmica Internacional (IAU) l' ha acabat de batejant amb el nom del famòs escriptor espanyol.
El nom s'ha escollit a través de la votació en línia «NameExoWorlds», posada en marxa aquest passat estiu per canviar el nom als sistemes planetaris trobats en els últims anys. 38.503 persones van votar a favor del literat espanyol.
Mu Arae, a partir d'ara, és Cervantes; i els quatre planetes que orbiten al seu voltant s'han betejat amb els noms de Dulcinea, Rocinante, Quixot i Sancho.
Aquesta no ha estat l'única victòria aconseguida per una proposta espanyola. El planeta al voltant de l'estrella Edasich (iota Draconis b) es dirà a partir d'ara Hypatia, a proposta de l'associació cultural homònima de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid.
Aquesta no ha estat l'única victòria aconseguida per una proposta espanyola. El planeta al voltant de l'estrella Edasich (iota Draconis b) es dirà a partir d'ara Hypatia, a proposta de l'associació cultural homònima de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid.
divendres, 4 de desembre del 2015
Científics descobreixen que primers ecosistemes eren més complexos del que es creia
L'anàlisi, mitjançant simulacions informàtiques, d'un organisme que va viure a la Terra fa 555 milions d'anys i que no té descendents a l'actualitat, ha permès a un grup internacional d'investigadors adonar-se de que aquest organisme, una de les primeres formes complexes de vida conegudes, formava part d'un ecosistema molt més complex del que es creia fins ara.
Aquests fòssils són d'un animal anomenat Tribrachidium. El Tribrachidium era un animal extremadament primitiu que vivia en els oceans terrestres fa prop de 555 milions d'anys. Utilitzant una tècnica anomenada Dinàmica de fluids computacional, els investigadors van ser capaços de veure com Tribrachidium era capaç de subsistir a base de petites partícules suspeses en l'aigua, una forma d'alimentació que fins ara s'havia documentat en organismes d'aquest llunyà període.
Tribrachidium viure durant una època anomenada Període Ediacarià (entre fa 635 i 541 milions d'anys), i que es va caracteritzar per tenir una gran varietat d'organismes grans i complexos que, en la major part dels casos, resulten molt difícils d'emparentar amb alguna espècie de l'actualitat. Fins ara, es pensava que aquests organismes formaven ecosistemes molt simples i que es caracteritzaven per només uns pocs modes d'alimentació, però el nou estudi suggereix que eren molt capaços d'alimentar-se de formes molt diferents i inesperades.
Dos graus
La discussió del sobre el futur del planeta del canvi climàtic serà a París. Aquests dies es discutirà com fer-ho per evitar que la temperatura mitjana del planeta superi els dos graus.
El canvi que representarà sobre el nivell del mar farà que moltes zones costaneres es perdin. Per tant no podrà sobrepassar els dos graus per tant de no influenciar en el relleu.
Més informació : http://ciencia.ara.cat/centpeus/2015/12/01/dos-graus/
El canvi que representarà sobre el nivell del mar farà que moltes zones costaneres es perdin. Per tant no podrà sobrepassar els dos graus per tant de no influenciar en el relleu.
Més informació : http://ciencia.ara.cat/centpeus/2015/12/01/dos-graus/
divendres, 27 de novembre del 2015
Les emisions de CO2 s'estan reduint
L'augment global de les emissions de CO2 es va reduir després de l'escalada vertiginosa de l'última dècada, segons un informe de l'Agència d'Avaluació Ambiental Holandesa (PBL) per a la Unió Europea. El canvi de rumb imprès per la Xina el 2014, en què les seves emissions "només" van augmentar un 0,9%, és la raó principal de l'alentiment en la pujada de les emissions.
L'aposta de la Xina pel carbó ha deixat pas al gas i l'impuls a l'energia eòlica i solar, tot i que el país asiàtic segueix sent responsable de gairebé la meitat de les emissions mundials per l'ús de la font d'energia més contaminant.
Les emissions a la Unió Europea van disminuir, per la seva part, en el 2014 un 5,4%, en gran part a causa de l'alentiment econòmic. La Índia, no obstant això, s'ha convertit en aquest període el principal "contribuent" de l'augment de les emissions, amb un 7,8% que "anul·la" els avenços fets per la UE.
L'agència holandesa, considerada com una dels màxims referents mundials, prediu que el món es mou cap a "un nou període de lent augment de les emissions" tot i que de moment no han tocat sostre ni es preveu una reducció global a curt termini.
Els compromisos de reducció d'emissions davant la cimera de Paris podrien, però, provocar un escalfament global de 2,7 graus al llarg d'aquest segle, per sobre de la "zona de seguretat" de 2 graus estipulada pels científics.
dijous, 26 de novembre del 2015
La Teoria de la Relativitat d'Einstein fa 100 anys
El
25 de novembre de 1915, Albert Einstein va presentar davant l'Acadèmia
Prussiana de Ciències, a Berlín, la teoria que acabaria per culminar el
seu mite. La Relativitat General era una continuació de l'Especial, la idea que
havia presentat deu anys abans quan era funcionari de l'Oficina Suïssa
de Patents. En aquell any miraculós de 1905, Einstein va mostrar com el moviment
modifica la percepció de l'espai i del temps, però la velocitat de la
llum i les lleis de la física sempre són les mateixes independentment de
la velocitat a la que es mogui l'observador.
Amb aquests fonaments, el 1907, Einstein va establir la idea més feliç de la seva vida. En
un dels seus famosos experiments mentals, es va adonar que una persona
en caiguda lliure i algú que sura en l'espai tindrien una sensació
similar, com si la gravetat no existís. Més
endavant, va observar també que estar dret sobre la Terra, atret per la
força de la gravetat del planeta, no seria molt diferent de trobar-se
en una nau espacial que accelerés per produir el mateix efecte.
divendres, 20 de novembre del 2015
El secret de les aurores polsants
Després d'analitzar vídeos de les aurores polsants, els investigadors van trobar que el canvi més notable en la seva estructura i forma ocorria quan un nombre reduït d'electrons secundaris es movien al llarg de les línies del camp magnètic que connecten els dos hemisferis terrestres.
Curiosament, la majoria dels models actuals que simulen la formació d'aquests fenòmens no prenen en consideració el paper dels electrons secundaris, ja que la seva energia és bastant menor que la de les partícules primàries; per això, els experts creien que la seva contribució a les aurores polars fora insignificant.
Ara, gràcies al treball de Samara i els seus col·laboradors sabem que el seu efecte acumulatiu és probablement més gran del que es pensava.
Més informació: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/desvelado-el-secreto-de-las-auroras-pulsantes-13620
dijous, 12 de novembre del 2015
Les energies renovables a l'alça
Les energies renovables (principalment la hidroelèctrica, l'eòlica i la solar) han contribuït gairebé a la meitat de la nova energia generada en 2014 i s'han convertit en la segona font mundial d'electricitat, després del carbó, segons l'últim informe de l'Agència internacional de l'Energia (AIE).
Al ritme actual, les renovables superen al carbó (responsable encara el 29% del mix energètic global) a principis del 2030.
L'informe de l'AIE vaticina una caiguda de l'exploració i producció de petroli del 20% al llarg de 2015. Tot i així, l'era del petroli barat (a 50 dòlars el barril) s'estendrà previsiblement fins a finals de la dècada.
L'informe mundial certifica el final del boom energètic a la Xina i destaca la transició duta a terme al país en l'última dècada. Malgrat l'important pes específic del carbó, la Xina ha posat en marxa el major programa d'eficiència energètica del món, ha donat un gran impuls a l'energia solar i ha apostat simultàniament per l'energia nuclear (en un camí contrari al emprès per països com el Japó i Alemanya en l'últim any).
LA TORRE QUE ABSORBEIX LA CONTAMINACIÓ.
El passat 4 de Setembre a Rotterdam es va instal·lar la Smog Free Tower, l'aire als voltants de la torre és un 70% més net que a la resta de la ciutat.
La torre de 7 metres d'altura i 3,5 d'ample neteja uns 30.000 metres cúbics d'aire per hora, capturant amb l'ajut d'ions les partícules contaminants que queden emmagatzemades en el seu interior.
La torre va equipada a la part superior amb un sistema de ventilació radial que aspira l'aire brut i el condueix a una càmera on les partícules reben una carrèga elèctrica positiva i les micropartícules amb càrrega positiva s'adhereixen a un contraelectró després, l'aire net es expulsat.
El procès no produeix ozó, utilitza energia eòlica i en ella es gasta l'electricitat equivalent a un hervidor d'aigua. Un cop a la setmana es recull de ''smog'' ple de carboni atrapat. Amb aquest pols de carboni es fabriquen anells per tal de recolzar el projecte.
A més, pròximament s'implantaran torres similars a altres ciutats del món amb alta tassa de contaminació com Pekín, Bombay, Mèxic D.F, París o Els Àngels.
Article: http://www.abc.es/ciencia/abci-smog-free-tower-torre-rotterdam-traga-contaminacion-201511041338_noticia.html
La torre de 7 metres d'altura i 3,5 d'ample neteja uns 30.000 metres cúbics d'aire per hora, capturant amb l'ajut d'ions les partícules contaminants que queden emmagatzemades en el seu interior.
La torre va equipada a la part superior amb un sistema de ventilació radial que aspira l'aire brut i el condueix a una càmera on les partícules reben una carrèga elèctrica positiva i les micropartícules amb càrrega positiva s'adhereixen a un contraelectró després, l'aire net es expulsat.
El procès no produeix ozó, utilitza energia eòlica i en ella es gasta l'electricitat equivalent a un hervidor d'aigua. Un cop a la setmana es recull de ''smog'' ple de carboni atrapat. Amb aquest pols de carboni es fabriquen anells per tal de recolzar el projecte.
A més, pròximament s'implantaran torres similars a altres ciutats del món amb alta tassa de contaminació com Pekín, Bombay, Mèxic D.F, París o Els Àngels.
Article: http://www.abc.es/ciencia/abci-smog-free-tower-torre-rotterdam-traga-contaminacion-201511041338_noticia.html
El nivell del mar pujarà sis centímetres a la Península fins al 2040
· S'alerta que el canvi climàtic provocarà un augment d'uns dos centímetres al Mediterrani.
Els efectes de l'escalfament global suposen amenaces molt concretes i properes. Si no es posa límits a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les costes espanyoles patiran els impactes del canvi climàtic amb una duresa especial, el nivell del mar augmentarà a prop de sis centímetres fins al 2040.
El Mediterrani figura entre les regions més exposades a l'escalfament global. Els experts, calculen que, si no es pren mesures, el nivell del mar pot augmentar fins a 59 centímetres durant aquest segle. Això posaria en greu risc els ecosistemes com les poblacions que viuen a les zones costaneres.
Informació complementària: https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdf
Els efectes de l'escalfament global suposen amenaces molt concretes i properes. Si no es posa límits a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les costes espanyoles patiran els impactes del canvi climàtic amb una duresa especial, el nivell del mar augmentarà a prop de sis centímetres fins al 2040.
El Mediterrani figura entre les regions més exposades a l'escalfament global. Els experts, calculen que, si no es pren mesures, el nivell del mar pot augmentar fins a 59 centímetres durant aquest segle. Això posaria en greu risc els ecosistemes com les poblacions que viuen a les zones costaneres.
Informació complementària: https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdf
La cimera de París a prop d'un acord
La cita de París té davant seu un repte gairebé impossible: aturar l'increment de temperatura global del planeta.
Aquest objectiu, segons les últimes advertències de l'ONU, no s'aconseguirà amb els compromisos explicats fins ara per 160 dels 195 governs que participaran a la cimera. L'objectiu que es vol assolir és no superar el 2,7 ºC, i que l'acord sigui jurídicament vinculant i inclogui un sistema de revisió quinquennal dels compromisos adquirits. Uns dels principals emissors mundials, la Xina, ja ha donat el seu aval a la idea que el document que succeirà el protocol de Kyoto sigui revisable.
Més informació sobre aquesta cimera a: http://unfccc.int/meetings/paris_nov_2015/meeting/8926.php
divendres, 6 de novembre del 2015
EXERCICI DE SELECTIVITAT
A continuació, podem veure un interesant exercici de selectivitat de 2006 amb les seves respectives solucions. En aquest exercici s'observa un dels primers temes treballats a segon de batxillerat : els sistemes de relacions causals.
Aquesta contribució ens pot ajudar a preparar-nos per la selectivitat!!
EXERCICI
3B PAAU
2006
[
2 punts ]
Llegiu
els següents paràgrafs extrets i adaptats de l’“Informe sobre
el canvi climàtic a Catalunya” (CADS, 2005) i responeu a les
preguntes que segueixen. Un altre dels processos de retroacció més
importants del clima és la dependència del contingut màxim de
vapor d’aigua de l'atmosfera respecte a la
temperatura. Així, a mesura que la temperatura augmenta, la
quantitat de vapor d’aigua de l’aire saturat és més gran. En
aquest sentit, cal tenir present que el vapor d’aigua és el
principal gas amb efecte hivernacle, i, per tant, l’augment del
vapor d’aigua a l’atmosfera fa créixer la seva capacitat de
captació d’energia terrestre. D’acord amb les relacions que ens
proporciona la termodinàmica, un canvi de temperatura d’uns tres
graus porta associat un canvi d’un 20% en la pressió de vapor de
saturació. No obstant això, s’observa que la humitat relativa de
l’atmosfera a les latituds mitjanes i altes (més de 35- 40o)
tendeix a romandre constant encara que l’aire experimenti grans
variacions estacionals.
1.
a) El gràfic adjunt mostra la relació
entre temperatura i humitat comentada en el text. A quin tipus
d’humitat (relativa o absoluta) es refereix l’eix d’ordenades?
En què es distingeixen?
La
humitat absoluta és la quantitat total d’aigua en estat de vapor
que conté l’aire a una temperatura determinada. La humitat
relativa és la proporció d’humitat que conté l’aire respecte
al màxim que pot contenir a la mateixa temperatura. Les unitats de
mesura són de massa d’aigua per unitat de volum d’aire (g m-3,
kg m-3) i adimensionals (percentatge % o tant per u) respectivament.
b)
Suposant que no hi ha limitació de disponibilitat d’aigua, en
quina estació de l’any la humitat absoluta és major?
La
humitat absoluta serà major a l’estiu, ja que a major temperatura,
l’aire pot contenir més vapor d’aigua.
2.
a) Relacioneu els processos que segueixen mitjançant fletxes
amb signes + o – que il·lustrin la relació que s’exposa en el
text. Indiqueu de quin tipus de retroacció es tracta (positiva o
negativa).
Temperatura + Humitat atmosfèrica absoluta
+ +
Efecte hivernacle + Captació d’energia terrestre
-
Es tracta d’una relació de retroacció positiva
b)
Sabent que l’augment de la humitat absoluta incrementa l’efecte
hivernacle, on creieu que es notarà més l’augment d’aquest
efecte hivernacle, en les zones tropicals (temperatura mitjana
superior a 20o C) o en les zones temperades i polars (temperatura
mitjana inferior a 20o C) Justifiqueu-ho a partir del gràfic, on
s’observa un canvi de pendent d’aproximadament 20o C
-
En les zones tropicals: com que el pendent de la corba és més gran
a temperatures superiors als 20ºC, la humitat absoluta augmentarà
més pel mateix increment de temperatura, i en conseqüència
l’efecte hivernacle serà més accentuat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)