Carstificació

La carstificació és el conjunt de processos que generen un modelat càrstic. El carst o  relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.

 









La majoria de coves estan formades per un procés de   carstificació.

A zones amb presència de roques solubles, es poden produir cavitats formades arran dels processos de carstificació, que provoquen una falta de suport de les estructures situades sobre aquestes àrees. 

Per tant, edificar en aquestes zones resulta perillòs ja que el terreny pot cedir amb el pes adicional que respresenten les edificacions sobre el terreny

El virus de la Zika

El virus de la Zika es "s'expandeix de manera explosiva" a Llatinoamèrica, ha dit la directora de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Margaret Chan, el 28 de gener, en una reunió específica per tractar l'avanç d'aquesta infecció. "A dia d'avui s'ha informat de casos en 23 països o territoris de la regió. El nivell d'alerta és extremadament alt", ha dit Chan.

El virus, que normalment causa una infecció lleu, s'associa amb dos problemes greus de salut: el naixement amb microcefàlia de fills de mares infectades, i alguns casos de la síndrome de Guillain-Barré. La microcefàlia consisteix en un desenvolupament anormal del crani i el cervell del fetus, el que pot donar lloc a discapacitats en diferent grau; la síndrome és un trastorn neurològic que té un origen autoimmunitari que causa debilitat, pèrdua de reflexos, entumiment, dolor i visió borrosa, entre altres símptomes. La relació entre el Zika i aquestes complicacions no està demostrada, però la seva alta probabilitat ha fet que es "passi d'una amenaça lleu a una de proporcions alarmants".

L'any 2015 ha sigut l'any més càlid registrat

El recentment acabat 2015 quedarà marcat en la Història com l'any en què es va signar l'Acord de París que, permetrà limitar un augment de temperatura superior a 2ºC. Però també quedarà en els annals per haver batut, amb molta diferència, el rècord de l'any més càlid de tot el registre històric. 

La dada, publicada el 19-1-2016 per la NASA i l'Administració per a l'Oceà i l'Atmosfera dels EUA juntament amb l'agència meteorològica britànica, se suma a l'anterior rècord del passat 2014, que ja es va situar com l'any més calorós a escala global des que es van començar a prendre registres globals en 1880 superant la mitjana del passat segle en 0,74ºC.

El 2014 ja va confirmar una tendència d'escalfament en la que 9 dels 10 anys més càlids de la sèrie històrica havien ocorregut després de l'inici del segle XXI. El nou rècord situa els 15 anys ocorreguts després del 2000 entre els 16 més calorosos de la llista. Només 1998 es cola en el sisè lloc del rànquing. Els científics assenyalen que, encara que la tendència s'aprecia des del començament de la industrialització, la major part de l'escalfament -com pot apreciar en el gràfic que acompanya aquesta pàgina- ha passat en els últims 35 anys.

Concurs d'imatges microscòpiques

Des de la universitat Queen Mary University de Londres (QMUL), acadèmics i alumnes han presentat les seves imatges al concurs de fotografia científica que celebra el llançament de l'Institut de Bioenginyeria d'aquest centre.

El resultat han sigut un seguit d'espectaculars fotos. Us deixem la galeria completa al següent enllaç: https://www.flickr.com/photos/qmul/sets/72157659951625793

Estrella Cervantes

 

A només 49,8 anys llum del nostre planeta, l'estrella Cervantes il·lumina el firmament. Fins ahir, la seva designació tècnica era mu Arae. Però la Unió Astronòmica Internacional (IAU) l' ha acabat de batejant amb el nom del famòs escriptor espanyol.

El nom s'ha escollit a través de la votació en línia «NameExoWorlds», posada en marxa aquest passat estiu per canviar el nom als sistemes planetaris trobats en els últims anys. 38.503 persones van votar a favor del literat espanyol. 

Mu Arae, a partir d'ara, és Cervantes; i els quatre planetes que orbiten al seu voltant s'han betejat amb els noms de Dulcinea, Rocinante, Quixot i Sancho.

Aquesta no ha estat l'única victòria aconseguida per una proposta espanyola. El planeta al voltant de l'estrella Edasich (iota Draconis b) es dirà a partir d'ara Hypatia, a proposta de l'associació cultural homònima de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid.

Científics descobreixen que primers ecosistemes eren més complexos del que es creia

L'anàlisi, mitjançant simulacions informàtiques, d'un organisme que va viure a la Terra fa 555 milions d'anys i que no té descendents a l'actualitat, ha permès a un grup internacional d'investigadors adonar-se de que aquest organisme, una de les primeres formes complexes de vida conegudes, formava part d'un ecosistema molt més complex del que es creia fins ara.

Aquests fòssils són d'un animal anomenat Tribrachidium. El Tribrachidium era un animal extremadament primitiu que vivia en els oceans terrestres fa prop de 555 milions d'anys. Utilitzant una tècnica anomenada Dinàmica de fluids computacional, els investigadors van ser capaços de veure com Tribrachidium era capaç de subsistir a base de petites partícules suspeses en l'aigua, una forma d'alimentació que fins ara s'havia documentat en organismes d'aquest llunyà període.

Tribrachidium viure durant una època anomenada Període Ediacarià (entre fa 635 i 541 milions d'anys), i que es va caracteritzar per tenir una gran varietat d'organismes grans i complexos que, en la major part dels casos, resulten molt difícils d'emparentar amb alguna espècie de l'actualitat. Fins ara, es pensava que aquests organismes formaven ecosistemes molt simples i que es caracteritzaven per només uns pocs modes d'alimentació, però el nou estudi suggereix que eren molt capaços d'alimentar-se de formes molt diferents i inesperades. 

Les emisions de CO2 s'estan reduint

L'augment global de les emissions de CO2 es va reduir després de l'escalada vertiginosa de l'última dècada, segons un informe de l'Agència d'Avaluació Ambiental Holandesa (PBL) per a la Unió Europea. El canvi de rumb imprès per la Xina el 2014, en què les seves emissions "només" van augmentar un 0,9%, és la raó principal de l'alentiment en la pujada de les emissions. 

L'aposta de la Xina pel carbó ha deixat pas al gas i l'impuls a l'energia eòlica i solar, tot i que el país asiàtic segueix sent responsable de gairebé la meitat de les emissions mundials per l'ús de la font d'energia més contaminant. 

Les emissions a la Unió Europea van disminuir, per la seva part, en el 2014 un 5,4%, en gran part a causa de l'alentiment econòmic. La Índia, no obstant això, s'ha convertit en aquest període el principal "contribuent" de l'augment de les emissions, amb un 7,8% que "anul·la" els avenços fets per la UE.

L'agència holandesa, considerada com una dels màxims referents mundials, prediu que el món es mou cap a "un nou període de lent augment de les emissions" tot i que de moment no han tocat sostre ni es preveu una reducció global a curt termini.

Els compromisos de reducció d'emissions davant la cimera de Paris podrien, però, provocar un escalfament global de 2,7 graus al llarg d'aquest segle, per sobre de la "zona de seguretat" de 2 graus estipulada pels científics.

http://www.factorco2.com/cas/site/default.asp

La Teoria de la Relativitat d'Einstein fa 100 anys

El 25 de novembre de 1915, Albert Einstein va presentar davant l'Acadèmia Prussiana de Ciències, a Berlín, la teoria que acabaria per culminar el seu mite. La Relativitat General era una continuació de l'Especial, la idea que havia presentat deu anys abans quan era funcionari de l'Oficina Suïssa de Patents. En aquell any miraculós de 1905, Einstein va mostrar com el moviment modifica la percepció de l'espai i del temps, però la velocitat de la llum i les lleis de la física sempre són les mateixes independentment de la velocitat a la que es mogui l'observador.

Amb aquests fonaments, el 1907, Einstein va establir la idea més feliç de la seva vida. En un dels seus famosos experiments mentals, es va adonar que una persona en caiguda lliure i algú que sura en l'espai tindrien una sensació similar, com si la gravetat no existís. Més endavant, va observar també que estar dret sobre la Terra, atret per la força de la gravetat del planeta, no seria molt diferent de trobar-se en una nau espacial que accelerés per produir el mateix efecte.

Les energies renovables a l'alça

Les energies renovables (principalment la hidroelèctrica, l'eòlica i la solar) han contribuït gairebé a la meitat de la nova energia generada en 2014 i s'han convertit en la segona font mundial d'electricitat, després del carbó, segons l'últim informe de l'Agència internacional de l'Energia (AIE).

Al ritme actual, les renovables superen al carbó (responsable encara el 29% del mix energètic global) a principis del 2030.

L'informe de l'AIE vaticina una caiguda de l'exploració i producció de petroli del 20% al llarg de 2015. Tot i així, l'era del petroli barat (a 50 dòlars el barril) s'estendrà previsiblement fins a finals de la dècada.

L'informe mundial certifica el final del boom energètic a la Xina i destaca la transició duta a terme al país en l'última dècada. Malgrat l'important pes específic del carbó, la Xina ha posat en marxa el major programa d'eficiència energètica del món, ha donat un gran impuls a l'energia solar i ha apostat simultàniament per l'energia nuclear (en un camí contrari al emprès per països com el Japó i Alemanya en l'últim any).

La cimera de París a prop d'un acord

La cita de París té davant seu un repte gairebé impossible: aturar l'increment de temperatura global del planeta. 

Aquest objectiu, segons les últimes advertències de l'ONU, no s'aconseguirà amb els compromisos explicats fins ara per 160 dels 195 governs que participaran a la cimera. L'objectiu que es vol assolir és no superar el 2,7 ºC,  i que l'acord sigui jurídicament vinculant i inclogui un sistema de revisió quinquennal dels compromisos adquirits. Uns dels principals emissors mundials, la Xina, ja ha donat el seu aval a la idea que el document que succeirà el protocol de Kyoto sigui revisable.

Més informació sobre aquesta cimera a: http://unfccc.int/meetings/paris_nov_2015/meeting/8926.php

El Sol com mai s'ha vist

La NASA ens ofereix l'oportunitat de veure el Sol còmodament des del sofà de casa nostra, com si estiguéssim allà mateix. Tot això a través d'un vídeo de 30 segons, en ultra-alta definició 4K, que ha penjat a la seva pàgina web.
El vídeo està realitzat a partir de les imatges preses pel telescopi espacial «Solar Dynamics Observatory (SDO)» que, segons el lloc en línia de la NASA, fa fotografies des fins a una desena de longituds d'ona diferents, cadascuna de les quals ajuda a ressaltar les diferents temperatures del material solar.

El Llac Urmia

El llac Urmia (Iran) era fins fa uns anys una atracció turística.  Avui, el llac s'ha convertit en una enorme salina, en la qual no hi ha peixos, perquè mai n'hi va haver, ni gairebé aus. Ni turistes.

Els experts asseguren que en l'actualitat només conté el 5% de l'aigua que tenia fa vint anys. L'evaporació del llac l'ha transformat en un descomunal salobrar de 5.200 km2, amb una profunditat màxima de 16 metres en els trams més profunds. Les causes que expliquen aquest desastre ecològic són les de sempre. Polítiques mediambientals agressives, escalfament global, malbaratament d'aigua i una sequera prolongada per la manca de pluges.

La seva sequera està provocant tempestes de sal que sembren la terra de partícules tòxiques que destrueixen els conreus, empenyent als camperols a emigrar a la recerca noves de terres fèrtils. La contaminació salina de l'aire, a més, té efectes nocius per a la salut de la població. Activistes mediambientals i experts fa temps que denuncien la detecció d'un major nombre de malalts de càncer, patologies respiratòries, de la vista i augment de la pressió arterial entre els habitants a causa dels elevats nivells de sal en l'organisme.

El lloc més sec del planeta, florit

Cóm és possible que el lloc més sec del planeta estigui completament florit?

En realitat és un fenomen bastant habitual, però segons els experts el d'aquest any és el més espectacular de les últimes dues dècades. Té el seu origen a l'alteració del patró de les pluges produit pel fenomen del "Niño". Així que, efectivament, aquest any ha caigut molta pluja a un desert, on pràcticament mai hi ha precipitacions.
I això ha permès la germinació dels bancs de llavors naturals que es troben en estat latent al sud del desert, creant un tapís d'intensos colors. 

Laia, el primat català

El lloc que actualment ocupa el major dipòsit controlat d'escombraries de Catalunya, Can Mata, a Els Hostalets de Pierola, acollia fa 11,6 milions d'anys un bosc tropical humit amb una gran diversitat d'animals. Un d'ells, realment singular, era un primat de dimensions reduïdes (80 centímetres i entre 4 i 5 quilos de pes) i petit cervell (70 centímetres cúbics) que s'alimentava de fruits i deambulava pels arbres d'una manera curiosa, emprant les mans per penjar-se i els peus per caminar per les grans branques.

El primat es diu Laia o Pliobates Cataloniae, segons els noms comú i científic proposats pels seus descobridors, i està destinat a ocupar un lloc destacat en l'arbre de l'evolució dels hominoïdeus, la família de primats sense cua entre els representants dels es compten actualment els homínids (humans, goril·les, ximpanzés, orangutans) i els hilobàtids (gibons, siamangs). No és un avantpassat comú de tots dos, però sí se situa molt a prop del ancestre i ens pot donar pistes per saber com era.

Oxigen al cometa 67P Churyumov Gerasimenko

La sonda Rosetta ha aconseguit detectar oxigen molecular (O2) en el núvol de gasos que envolta el nucli del cometa 67P Churyumov Gerasimenko, el que suposa la primera observació directa d'aquest element a la coma d'un cometa. La troballa, que es publica avui a la revista Nature, té importants implicacions en la comprensió dels processos químics que regnaven en els llunyans temps de formació del nostre Sistema Solar.

Prop del 95% dels materials de què es componen les cues de la majoria dels estels (comes) són aigua i monòxid i diòxid de carboni. El 5% restant està format per una gran varietat d'altres molècules, entre les que s'inclouen compostos orgànics com els hidrocarburs. No obstant això, mai fins ara s'havia aconseguit identificar oxigen molecular (O2) en un cometa, i això malgrat que aquest element sí que ha estat ja trobat en altres cossos gelats del Sistema Solar, com per exemple en diverses llunes de Júpiter i Saturn.

Una nova vista de Plutó

Les imatges i les dades recollides per l'sonda New Horizons han descobert un món fascinant i sorprenent. Planes, depressions i pics se succeeixen per la superfície d'aquest cos celeste, que el 2006 va passar a formar part d'una nova categoria, la de planetes nans. Els científics creuen que ha estat esculpit per processos geològics que s'han desenvolupat durant molt de temps i que fins i tot segueixen actius en l'actualitat. És una de les conclusions del primer estudi científic publicat amb dades de la sonda, que arriba tres mesos després que New Horizons es situés a només 13.691 quilòmetres del centre de Plutó (una aproximació que la NASA va definir com històrica). Es publica a la prestigiosa revista Science i el signen conjuntament ni més ni menys que 151 investigadors, una xifra inusualment alta que mostra la gran quantitat de científics involucrats en l'anàlisi del planeta nan més famós. Els investigadors han trobat una gran varietat de cràters que suggereixen que l'erosió i altres processos geològics han esculpit en diverses ocasions la seva superfície al llarg de centenars de milions d'anys, tot i que encara desconeixen quines fonts d'energia van alimentar aquests processos, que probablement segueixen actius ahora.Asimismo, s'han detectat àrees que presenten diferents brillantors i zones modelades per unes estructures que comparen amb les glaceres que tenim a la Terra.

UN FÒSSIL TROBAT A CONCA MOSTRA L'EVOLUCIÓ DEL PÈL ALS MAMIFERS

Un grup de inventigadors ha trobat al jaciment de Las Hoyasun mamífer de 125 milions d'anys tan ben conservat que encara manté la seva melena, espines i altres teixits tous que ajuden a explicar com va sogir el pèl entre els mamífers.

La criatura l'han bautitzat com a Spinolestes xenarthrosus. Es podria comparar amb algun dels actuals rosegadors de tamany mitjà, tot i que és en realitat inclasificable. No és el mamífer més antic, però el seu nivell de detall és molt rar que deixin registre al fòssil. La importància d'aquesta troballa és tal que s'han pogut analitzar el nucli, les parets i la cutícula dels pèls.

ALLIBERACIÓ DE GASOS A L'ESPAI

La NASA ha difós un nou vídeo divulgatiu sobre els experiments que relitzen els tripulants de l'Estació Espacial a gravetat 0. En aquest  cas, l'austronauta Scott Kelly allibera una bola d'aigua i inserta diferents colorants i una pastilla efervescent per veure com es dissol i com desprèn gasos a l'aire.

PLUGES TORRENCIALS A LA COSTA BLAVA

Les pluges de la nit del dia 3 d'octubre al sud de França, han deixat, de moment, 20 morts, 2 desapareguts i nombrosos danys materials.

Si bé la regió estaba en alerta taronja per la intensitat de les tempestes, les pluges del dissabte per la nit van sorprendre per la seva intensitat i per produir-se de manera tan localitzada: es van concentrar en unes poques hores i en un radi de no més de 30 km, provocant així el desbordament dels rius de la regió.

En total la zona va rebre en dos dies l'equivalent en pluges a la mitjana d'un mes d'octubre habitual, el que suposa el 10% de les precipitacions anuals.

LA NOSTRA PETJADA

Documental de lliure distribució elaborat per Yann Arthus-Bertrand, que convida a reflexionar sobre la petjada humana a la terra.