Rissaga

Rissaga és un nom menorquí que es podria traduir per ressaca al català. És un fenomen que es predueix en algunes cales i ports de les Illes Balears. Consisteix en oscilacions del nivell del mar que poden arribar als 2 metres en un perióde de 10 minuts.


Aquest fenomen es un descens del nivell de l'aigua en la zona del port que pot arribar a quedar-se buit en qüestió de minuts. Al cap d'uns minuts l'aigua torna al seu nivell natural i a conseqüència d'aquest canvi tan sobtat es produeix l'arrossegament d'embarcacions, que són colpejades entre sí i contra el port, amb la qual cosa la majoria queden enfonsades. En el pitjor del casos també afecta als edificis propers a la zona costanera.

Aquest fenomen es pot repetir durant hores en el mateix dia o en dies succesius a causa de les baixes pressions, que solen anar acompanyades de forts vents.

Ens hem de preocupar pel radó?

 El radó és un gas d'origen natural. No té olor, color ni sabor. Es produeix a partir de la desintegració radioactiva de l'urani, que està present de forma natural en sòls i roques. El radó també pot estar present en l'aigua.

El radó emana fàcilment del sòl i passa a l'aire, on es desintegra i emet partícules radioactives. A l'aire lliure, el radó es dilueix ràpidament, té concentracions molt baixes i no sol representar cap problema. En canvi, en espais tancats, les concentracions de radó són més elevades, especialment en llocs com a mines, coves i plantes de tractament d'aigües, on es registren els nivells més alts.

En respirar i inhalar aquestes partícules, aquestes es dipositen en les cèl·lules que recobreixen les vies respiratòries, on poden danyar després de molts anys d'exposició l'ADN i provocar càncer de pulmó. Al nostre país encara no hi ha estudis epidemiològics que demostrin la relació entre el nivell d'exposició al radó i el càncer de pulmó. El que sí que s'ha comprovat és la relació entre els nivells de radó i el substrat geològics.

 

L'any 2015 ha sigut l'any més càlid registrat

El recentment acabat 2015 quedarà marcat en la Història com l'any en què es va signar l'Acord de París que, permetrà limitar un augment de temperatura superior a 2ºC. Però també quedarà en els annals per haver batut, amb molta diferència, el rècord de l'any més càlid de tot el registre històric. 

La dada, publicada el 19-1-2016 per la NASA i l'Administració per a l'Oceà i l'Atmosfera dels EUA juntament amb l'agència meteorològica britànica, se suma a l'anterior rècord del passat 2014, que ja es va situar com l'any més calorós a escala global des que es van començar a prendre registres globals en 1880 superant la mitjana del passat segle en 0,74ºC.

El 2014 ja va confirmar una tendència d'escalfament en la que 9 dels 10 anys més càlids de la sèrie històrica havien ocorregut després de l'inici del segle XXI. El nou rècord situa els 15 anys ocorreguts després del 2000 entre els 16 més calorosos de la llista. Només 1998 es cola en el sisè lloc del rànquing. Els científics assenyalen que, encara que la tendència s'aprecia des del començament de la industrialització, la major part de l'escalfament -com pot apreciar en el gràfic que acompanya aquesta pàgina- ha passat en els últims 35 anys.

Les emisions de CO2 s'estan reduint

L'augment global de les emissions de CO2 es va reduir després de l'escalada vertiginosa de l'última dècada, segons un informe de l'Agència d'Avaluació Ambiental Holandesa (PBL) per a la Unió Europea. El canvi de rumb imprès per la Xina el 2014, en què les seves emissions "només" van augmentar un 0,9%, és la raó principal de l'alentiment en la pujada de les emissions. 

L'aposta de la Xina pel carbó ha deixat pas al gas i l'impuls a l'energia eòlica i solar, tot i que el país asiàtic segueix sent responsable de gairebé la meitat de les emissions mundials per l'ús de la font d'energia més contaminant. 

Les emissions a la Unió Europea van disminuir, per la seva part, en el 2014 un 5,4%, en gran part a causa de l'alentiment econòmic. La Índia, no obstant això, s'ha convertit en aquest període el principal "contribuent" de l'augment de les emissions, amb un 7,8% que "anul·la" els avenços fets per la UE.

L'agència holandesa, considerada com una dels màxims referents mundials, prediu que el món es mou cap a "un nou període de lent augment de les emissions" tot i que de moment no han tocat sostre ni es preveu una reducció global a curt termini.

Els compromisos de reducció d'emissions davant la cimera de Paris podrien, però, provocar un escalfament global de 2,7 graus al llarg d'aquest segle, per sobre de la "zona de seguretat" de 2 graus estipulada pels científics.

http://www.factorco2.com/cas/site/default.asp

Les energies renovables a l'alça

Les energies renovables (principalment la hidroelèctrica, l'eòlica i la solar) han contribuït gairebé a la meitat de la nova energia generada en 2014 i s'han convertit en la segona font mundial d'electricitat, després del carbó, segons l'últim informe de l'Agència internacional de l'Energia (AIE).

Al ritme actual, les renovables superen al carbó (responsable encara el 29% del mix energètic global) a principis del 2030.

L'informe de l'AIE vaticina una caiguda de l'exploració i producció de petroli del 20% al llarg de 2015. Tot i així, l'era del petroli barat (a 50 dòlars el barril) s'estendrà previsiblement fins a finals de la dècada.

L'informe mundial certifica el final del boom energètic a la Xina i destaca la transició duta a terme al país en l'última dècada. Malgrat l'important pes específic del carbó, la Xina ha posat en marxa el major programa d'eficiència energètica del món, ha donat un gran impuls a l'energia solar i ha apostat simultàniament per l'energia nuclear (en un camí contrari al emprès per països com el Japó i Alemanya en l'últim any).

LA TORRE QUE ABSORBEIX LA CONTAMINACIÓ.

El passat 4 de Setembre a Rotterdam es va instal·lar la Smog Free Tower, l'aire als voltants de la torre és un 70% més net que a la resta de la ciutat.

La torre de 7 metres d'altura i 3,5 d'ample neteja uns 30.000 metres cúbics d'aire per hora, capturant amb l'ajut d'ions les partícules contaminants que queden emmagatzemades en el seu interior.

La torre va equipada a la part superior amb un sistema de ventilació radial que aspira l'aire brut i el condueix a una càmera on les partícules reben una carrèga elèctrica positiva i les micropartícules amb càrrega positiva s'adhereixen a un contraelectró després, l'aire net es expulsat.

El procès no produeix ozó, utilitza energia eòlica i en ella es gasta l'electricitat equivalent a un hervidor d'aigua. Un cop a la setmana es recull de ''smog'' ple de carboni atrapat. Amb aquest pols de carboni es fabriquen anells per tal de recolzar el projecte.

A més, pròximament s'implantaran torres similars a altres ciutats del món amb alta tassa de contaminació com Pekín, Bombay, Mèxic D.F, París o Els Àngels.

















Article: http://www.abc.es/ciencia/abci-smog-free-tower-torre-rotterdam-traga-contaminacion-201511041338_noticia.html

El nivell del mar pujarà sis centímetres a la Península fins al 2040

· S'alerta que el canvi climàtic provocarà un augment d'uns dos centímetres al Mediterrani.


Els efectes de l'escalfament global suposen amenaces molt concretes i properes. Si no es posa límits a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les costes espanyoles patiran els impactes del canvi climàtic amb una duresa especial, el nivell del mar augmentarà a prop de sis centímetres fins al 2040.

El Mediterrani figura entre les regions més exposades a l'escalfament global. Els experts, calculen que, si no es pren mesures, el nivell del mar pot augmentar fins a 59 centímetres durant aquest segle. Això posaria en greu risc els ecosistemes com les poblacions que viuen a les zones costaneres.

Informació complementària: https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdf

La cimera de París a prop d'un acord

La cita de París té davant seu un repte gairebé impossible: aturar l'increment de temperatura global del planeta. 

Aquest objectiu, segons les últimes advertències de l'ONU, no s'aconseguirà amb els compromisos explicats fins ara per 160 dels 195 governs que participaran a la cimera. L'objectiu que es vol assolir és no superar el 2,7 ºC,  i que l'acord sigui jurídicament vinculant i inclogui un sistema de revisió quinquennal dels compromisos adquirits. Uns dels principals emissors mundials, la Xina, ja ha donat el seu aval a la idea que el document que succeirà el protocol de Kyoto sigui revisable.

Més informació sobre aquesta cimera a: http://unfccc.int/meetings/paris_nov_2015/meeting/8926.php

Creixement del forat d'Ozó

 El 2 d'octubre de 2015 el forat de la capa d'ozó es va expandir fins a 28.2 milions de quilòmetres quadrats, una àrea més gran que el continent d'Amèrica del Nord. Aquesta expansió es causa d'una temperatura inusualment freda i la dèbil dinàmica a l'estratosfera antàrtica. 

El cap científic de Ciències de la Terra al centre del Vol Espacial Goddard de la NASA ha afirmat que "tot i que el forat d'ozó actual és més gran que els últims anys, l'àrea ocupada pel forat d'enguany és coherent amb la nostra comprensió de la química d'esgotament de l'ozó i és consistent amb les condicions meteorològiques mitjanes més fredes de l'estratosfera, que ajuden a la disminució de l'ozó ".

 Aquest forat consisteix en un esgotament de la capa d'ozó sobre l'Antàrtida, que es forma i s'expandeix durant la primavera de l'Hemisferi Sud, a causa dels alts nivells de formes químicament actives del clor i brom a l'estratosfera. 

El Llac Urmia

El llac Urmia (Iran) era fins fa uns anys una atracció turística.  Avui, el llac s'ha convertit en una enorme salina, en la qual no hi ha peixos, perquè mai n'hi va haver, ni gairebé aus. Ni turistes.

Els experts asseguren que en l'actualitat només conté el 5% de l'aigua que tenia fa vint anys. L'evaporació del llac l'ha transformat en un descomunal salobrar de 5.200 km2, amb una profunditat màxima de 16 metres en els trams més profunds. Les causes que expliquen aquest desastre ecològic són les de sempre. Polítiques mediambientals agressives, escalfament global, malbaratament d'aigua i una sequera prolongada per la manca de pluges.

La seva sequera està provocant tempestes de sal que sembren la terra de partícules tòxiques que destrueixen els conreus, empenyent als camperols a emigrar a la recerca noves de terres fèrtils. La contaminació salina de l'aire, a més, té efectes nocius per a la salut de la població. Activistes mediambientals i experts fa temps que denuncien la detecció d'un major nombre de malalts de càncer, patologies respiratòries, de la vista i augment de la pressió arterial entre els habitants a causa dels elevats nivells de sal en l'organisme.

L'ANTÀRTIDA TAMBÉ ES FON

El sud de la península Antàrtica, fins ara estable, es desgela de forma accelerada.

Per primera vegada, desde la fi de l'última glaciació, l'Antàrtida perd més del que guanya, l'acció humana està darere. "Aquests canvis no es deuen a un augment de les temperatures, sino a una alteració en la dinàmica de les glaceres". Aquí, l'impacte de l'escalfament global encara que real és indirecte.

Referències i més info:

http://cat.elpais.com/cat/2015/05/23/internacional/1432373251_539656.html