Científics descobreixen que primers ecosistemes eren més complexos del que es creia

L'anàlisi, mitjançant simulacions informàtiques, d'un organisme que va viure a la Terra fa 555 milions d'anys i que no té descendents a l'actualitat, ha permès a un grup internacional d'investigadors adonar-se de que aquest organisme, una de les primeres formes complexes de vida conegudes, formava part d'un ecosistema molt més complex del que es creia fins ara.

Aquests fòssils són d'un animal anomenat Tribrachidium. El Tribrachidium era un animal extremadament primitiu que vivia en els oceans terrestres fa prop de 555 milions d'anys. Utilitzant una tècnica anomenada Dinàmica de fluids computacional, els investigadors van ser capaços de veure com Tribrachidium era capaç de subsistir a base de petites partícules suspeses en l'aigua, una forma d'alimentació que fins ara s'havia documentat en organismes d'aquest llunyà període.

Tribrachidium viure durant una època anomenada Període Ediacarià (entre fa 635 i 541 milions d'anys), i que es va caracteritzar per tenir una gran varietat d'organismes grans i complexos que, en la major part dels casos, resulten molt difícils d'emparentar amb alguna espècie de l'actualitat. Fins ara, es pensava que aquests organismes formaven ecosistemes molt simples i que es caracteritzaven per només uns pocs modes d'alimentació, però el nou estudi suggereix que eren molt capaços d'alimentar-se de formes molt diferents i inesperades. 

Laia, el primat català

El lloc que actualment ocupa el major dipòsit controlat d'escombraries de Catalunya, Can Mata, a Els Hostalets de Pierola, acollia fa 11,6 milions d'anys un bosc tropical humit amb una gran diversitat d'animals. Un d'ells, realment singular, era un primat de dimensions reduïdes (80 centímetres i entre 4 i 5 quilos de pes) i petit cervell (70 centímetres cúbics) que s'alimentava de fruits i deambulava pels arbres d'una manera curiosa, emprant les mans per penjar-se i els peus per caminar per les grans branques.

El primat es diu Laia o Pliobates Cataloniae, segons els noms comú i científic proposats pels seus descobridors, i està destinat a ocupar un lloc destacat en l'arbre de l'evolució dels hominoïdeus, la família de primats sense cua entre els representants dels es compten actualment els homínids (humans, goril·les, ximpanzés, orangutans) i els hilobàtids (gibons, siamangs). No és un avantpassat comú de tots dos, però sí se situa molt a prop del ancestre i ens pot donar pistes per saber com era.

UN FÒSSIL TROBAT A CONCA MOSTRA L'EVOLUCIÓ DEL PÈL ALS MAMIFERS

Un grup de inventigadors ha trobat al jaciment de Las Hoyasun mamífer de 125 milions d'anys tan ben conservat que encara manté la seva melena, espines i altres teixits tous que ajuden a explicar com va sogir el pèl entre els mamífers.

La criatura l'han bautitzat com a Spinolestes xenarthrosus. Es podria comparar amb algun dels actuals rosegadors de tamany mitjà, tot i que és en realitat inclasificable. No és el mamífer més antic, però el seu nivell de detall és molt rar que deixin registre al fòssil. La importància d'aquesta troballa és tal que s'han pogut analitzar el nucli, les parets i la cutícula dels pèls.