Estrella Cervantes

 

A només 49,8 anys llum del nostre planeta, l'estrella Cervantes il·lumina el firmament. Fins ahir, la seva designació tècnica era mu Arae. Però la Unió Astronòmica Internacional (IAU) l' ha acabat de batejant amb el nom del famòs escriptor espanyol.

El nom s'ha escollit a través de la votació en línia «NameExoWorlds», posada en marxa aquest passat estiu per canviar el nom als sistemes planetaris trobats en els últims anys. 38.503 persones van votar a favor del literat espanyol. 

Mu Arae, a partir d'ara, és Cervantes; i els quatre planetes que orbiten al seu voltant s'han betejat amb els noms de Dulcinea, Rocinante, Quixot i Sancho.

Aquesta no ha estat l'única victòria aconseguida per una proposta espanyola. El planeta al voltant de l'estrella Edasich (iota Draconis b) es dirà a partir d'ara Hypatia, a proposta de l'associació cultural homònima de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid.

La Teoria de la Relativitat d'Einstein fa 100 anys

El 25 de novembre de 1915, Albert Einstein va presentar davant l'Acadèmia Prussiana de Ciències, a Berlín, la teoria que acabaria per culminar el seu mite. La Relativitat General era una continuació de l'Especial, la idea que havia presentat deu anys abans quan era funcionari de l'Oficina Suïssa de Patents. En aquell any miraculós de 1905, Einstein va mostrar com el moviment modifica la percepció de l'espai i del temps, però la velocitat de la llum i les lleis de la física sempre són les mateixes independentment de la velocitat a la que es mogui l'observador.

Amb aquests fonaments, el 1907, Einstein va establir la idea més feliç de la seva vida. En un dels seus famosos experiments mentals, es va adonar que una persona en caiguda lliure i algú que sura en l'espai tindrien una sensació similar, com si la gravetat no existís. Més endavant, va observar també que estar dret sobre la Terra, atret per la força de la gravetat del planeta, no seria molt diferent de trobar-se en una nau espacial que accelerés per produir el mateix efecte.

El Sol com mai s'ha vist

La NASA ens ofereix l'oportunitat de veure el Sol còmodament des del sofà de casa nostra, com si estiguéssim allà mateix. Tot això a través d'un vídeo de 30 segons, en ultra-alta definició 4K, que ha penjat a la seva pàgina web.
El vídeo està realitzat a partir de les imatges preses pel telescopi espacial «Solar Dynamics Observatory (SDO)» que, segons el lloc en línia de la NASA, fa fotografies des fins a una desena de longituds d'ona diferents, cadascuna de les quals ajuda a ressaltar les diferents temperatures del material solar.

Creixement del forat d'Ozó

 El 2 d'octubre de 2015 el forat de la capa d'ozó es va expandir fins a 28.2 milions de quilòmetres quadrats, una àrea més gran que el continent d'Amèrica del Nord. Aquesta expansió es causa d'una temperatura inusualment freda i la dèbil dinàmica a l'estratosfera antàrtica. 

El cap científic de Ciències de la Terra al centre del Vol Espacial Goddard de la NASA ha afirmat que "tot i que el forat d'ozó actual és més gran que els últims anys, l'àrea ocupada pel forat d'enguany és coherent amb la nostra comprensió de la química d'esgotament de l'ozó i és consistent amb les condicions meteorològiques mitjanes més fredes de l'estratosfera, que ajuden a la disminució de l'ozó ".

 Aquest forat consisteix en un esgotament de la capa d'ozó sobre l'Antàrtida, que es forma i s'expandeix durant la primavera de l'Hemisferi Sud, a causa dels alts nivells de formes químicament actives del clor i brom a l'estratosfera. 

Oxigen al cometa 67P Churyumov Gerasimenko

La sonda Rosetta ha aconseguit detectar oxigen molecular (O2) en el núvol de gasos que envolta el nucli del cometa 67P Churyumov Gerasimenko, el que suposa la primera observació directa d'aquest element a la coma d'un cometa. La troballa, que es publica avui a la revista Nature, té importants implicacions en la comprensió dels processos químics que regnaven en els llunyans temps de formació del nostre Sistema Solar.

Prop del 95% dels materials de què es componen les cues de la majoria dels estels (comes) són aigua i monòxid i diòxid de carboni. El 5% restant està format per una gran varietat d'altres molècules, entre les que s'inclouen compostos orgànics com els hidrocarburs. No obstant això, mai fins ara s'havia aconseguit identificar oxigen molecular (O2) en un cometa, i això malgrat que aquest element sí que ha estat ja trobat en altres cossos gelats del Sistema Solar, com per exemple en diverses llunes de Júpiter i Saturn.

Estrella Cervantes

Mu Arae és un sistema planetari a 48 anys llum del nostre sistema solar. Orbiten quatre planetes (mu arae b, mu arae c, mu arae d, mu arae d) al voltant de l'estrella Mu Arae, molt semblant al nostre Sol.

La Unió Astronòmica Universal va decidir posar-li nom aquest sistema amb l'ajuda dels països donant la seva proposta de noms per a l'Estrella i els seus planetes per tal que els ciutadans votem la proposta que més ens agrada.

El projecte va començar fa quasi un any i la proposta del nostre país ha sigut presentada pel Planetari de Pamplona amb el suport de la Societat Espanyola d'Astronomia i l'Institut Cervantes per nomenar l'Estrella i els seus exoplanetes amb el nom de Cervantes i dels principals personatges de la novel·la.

Per votar aquesta proposta i tenir més informació entra aquí:
http://nameexoworlds.iau.org/

Una nova vista de Plutó

Les imatges i les dades recollides per l'sonda New Horizons han descobert un món fascinant i sorprenent. Planes, depressions i pics se succeeixen per la superfície d'aquest cos celeste, que el 2006 va passar a formar part d'una nova categoria, la de planetes nans. Els científics creuen que ha estat esculpit per processos geològics que s'han desenvolupat durant molt de temps i que fins i tot segueixen actius en l'actualitat. És una de les conclusions del primer estudi científic publicat amb dades de la sonda, que arriba tres mesos després que New Horizons es situés a només 13.691 quilòmetres del centre de Plutó (una aproximació que la NASA va definir com històrica). Es publica a la prestigiosa revista Science i el signen conjuntament ni més ni menys que 151 investigadors, una xifra inusualment alta que mostra la gran quantitat de científics involucrats en l'anàlisi del planeta nan més famós. Els investigadors han trobat una gran varietat de cràters que suggereixen que l'erosió i altres processos geològics han esculpit en diverses ocasions la seva superfície al llarg de centenars de milions d'anys, tot i que encara desconeixen quines fonts d'energia van alimentar aquests processos, que probablement segueixen actius ahora.Asimismo, s'han detectat àrees que presenten diferents brillantors i zones modelades per unes estructures que comparen amb les glaceres que tenim a la Terra.

LA NOSTRA PETJADA

Documental de lliure distribució elaborat per Yann Arthus-Bertrand, que convida a reflexionar sobre la petjada humana a la terra.

AIGUA A MART

Us deixem una de les notícies més importants del món científic dels últims mesos:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/nasa-encuentra-agua-liquida-marte-4545318