Vent i pressió atmosfèrica

El vent

El vent és l'aire que es mou horitzontalment.

Les diferències de temperatura i pressió afecten les característiques del vent.

El vent es desplaça des de les zones de pressió més altes, on l'aire és més fred cap a les zones de pressió més baixa, on l'aire s'eleva en ser més càlid que el de l'entorn. Aquest moviment de l'aire tendeix a igualar les diferències de temperatura, pressió i humitat generades a l'atmosfera.

Els dos paràmetres del vent que s'enregistren són la direcció (des d'on bufa)  i la velocitat (amb quina intensitat ho fa). Per mesurar aquestes variables podem utilitzar aparells, un penell per saber la direcció del vent i un anemòmetre per la intesitat.

També podem fer servir l'escala de Beaufort, que permet calcular la velocitat del vent a partir dels seus efectes.

La pressió atmosfèrica

La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície de contacte amb ell.

L'aire calent que s'eleva circula pels nivells superiors fins que es refreda, es torna més dens i baixa a la superfície terrestre. Com a conseqüència de tot el procés a les zones de baixa pressió o depressions hi ha una convergència de vents a la superfície i un ascens d'aire calent a la part central, mentre que cap als centres d'alta pressió o anticiclons hi ha un descens de l'aire fred i una divergència dels vents superficials.

La cèl·lula convectiva és el moviment cíclic de l'aire que s'estableix entre els centres de baixa pressió i els anticiclons.

La força de coriolis, causada per la rotació de l'aire determina la desviació d'aquests vents que divergeixen des d'un anticicló cap a una depressió. Com a resultat, produeix un gir dels vents en sentit contrari al de les agulles del rellotge en els anticiclons.

L'any 2015 ha sigut l'any més càlid registrat

El recentment acabat 2015 quedarà marcat en la Història com l'any en què es va signar l'Acord de París que, permetrà limitar un augment de temperatura superior a 2ºC. Però també quedarà en els annals per haver batut, amb molta diferència, el rècord de l'any més càlid de tot el registre històric. 

La dada, publicada el 19-1-2016 per la NASA i l'Administració per a l'Oceà i l'Atmosfera dels EUA juntament amb l'agència meteorològica britànica, se suma a l'anterior rècord del passat 2014, que ja es va situar com l'any més calorós a escala global des que es van començar a prendre registres globals en 1880 superant la mitjana del passat segle en 0,74ºC.

El 2014 ja va confirmar una tendència d'escalfament en la que 9 dels 10 anys més càlids de la sèrie històrica havien ocorregut després de l'inici del segle XXI. El nou rècord situa els 15 anys ocorreguts després del 2000 entre els 16 més calorosos de la llista. Només 1998 es cola en el sisè lloc del rànquing. Els científics assenyalen que, encara que la tendència s'aprecia des del començament de la industrialització, la major part de l'escalfament -com pot apreciar en el gràfic que acompanya aquesta pàgina- ha passat en els últims 35 anys.

Les emisions de CO2 s'estan reduint

L'augment global de les emissions de CO2 es va reduir després de l'escalada vertiginosa de l'última dècada, segons un informe de l'Agència d'Avaluació Ambiental Holandesa (PBL) per a la Unió Europea. El canvi de rumb imprès per la Xina el 2014, en què les seves emissions "només" van augmentar un 0,9%, és la raó principal de l'alentiment en la pujada de les emissions. 

L'aposta de la Xina pel carbó ha deixat pas al gas i l'impuls a l'energia eòlica i solar, tot i que el país asiàtic segueix sent responsable de gairebé la meitat de les emissions mundials per l'ús de la font d'energia més contaminant. 

Les emissions a la Unió Europea van disminuir, per la seva part, en el 2014 un 5,4%, en gran part a causa de l'alentiment econòmic. La Índia, no obstant això, s'ha convertit en aquest període el principal "contribuent" de l'augment de les emissions, amb un 7,8% que "anul·la" els avenços fets per la UE.

L'agència holandesa, considerada com una dels màxims referents mundials, prediu que el món es mou cap a "un nou període de lent augment de les emissions" tot i que de moment no han tocat sostre ni es preveu una reducció global a curt termini.

Els compromisos de reducció d'emissions davant la cimera de Paris podrien, però, provocar un escalfament global de 2,7 graus al llarg d'aquest segle, per sobre de la "zona de seguretat" de 2 graus estipulada pels científics.

http://www.factorco2.com/cas/site/default.asp

Les energies renovables a l'alça

Les energies renovables (principalment la hidroelèctrica, l'eòlica i la solar) han contribuït gairebé a la meitat de la nova energia generada en 2014 i s'han convertit en la segona font mundial d'electricitat, després del carbó, segons l'últim informe de l'Agència internacional de l'Energia (AIE).

Al ritme actual, les renovables superen al carbó (responsable encara el 29% del mix energètic global) a principis del 2030.

L'informe de l'AIE vaticina una caiguda de l'exploració i producció de petroli del 20% al llarg de 2015. Tot i així, l'era del petroli barat (a 50 dòlars el barril) s'estendrà previsiblement fins a finals de la dècada.

L'informe mundial certifica el final del boom energètic a la Xina i destaca la transició duta a terme al país en l'última dècada. Malgrat l'important pes específic del carbó, la Xina ha posat en marxa el major programa d'eficiència energètica del món, ha donat un gran impuls a l'energia solar i ha apostat simultàniament per l'energia nuclear (en un camí contrari al emprès per països com el Japó i Alemanya en l'últim any).

La cimera de París a prop d'un acord

La cita de París té davant seu un repte gairebé impossible: aturar l'increment de temperatura global del planeta. 

Aquest objectiu, segons les últimes advertències de l'ONU, no s'aconseguirà amb els compromisos explicats fins ara per 160 dels 195 governs que participaran a la cimera. L'objectiu que es vol assolir és no superar el 2,7 ºC,  i que l'acord sigui jurídicament vinculant i inclogui un sistema de revisió quinquennal dels compromisos adquirits. Uns dels principals emissors mundials, la Xina, ja ha donat el seu aval a la idea que el document que succeirà el protocol de Kyoto sigui revisable.

Més informació sobre aquesta cimera a: http://unfccc.int/meetings/paris_nov_2015/meeting/8926.php

EXERCICI DE SELECTIVITAT

A continuació, podem veure un interesant exercici de selectivitat de 2006 amb les seves respectives solucions. En aquest exercici s'observa un dels primers temes treballats a segon de batxillerat : els sistemes de relacions causals.

Aquesta contribució ens pot ajudar a preparar-nos per la selectivitat!!

EXERCICI 3B PAAU 2006

[ 2 punts ]

Llegiu els següents paràgrafs extrets i adaptats de l’“Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya” (CADS, 2005) i responeu a les preguntes que segueixen. Un altre dels processos de retroacció més importants del clima és la dependència del contingut màxim de vapor d’aigua de l'atmosfera respecte a la temperatura. Així, a mesura que la temperatura augmenta, la quantitat de vapor d’aigua de l’aire saturat és més gran. En aquest sentit, cal tenir present que el vapor d’aigua és el principal gas amb efecte hivernacle, i, per tant, l’augment del vapor d’aigua a l’atmosfera fa créixer la seva capacitat de captació d’energia terrestre. D’acord amb les relacions que ens proporciona la termodinàmica, un canvi de temperatura d’uns tres graus porta associat un canvi d’un 20% en la pressió de vapor de saturació. No obstant això, s’observa que la humitat relativa de l’atmosfera a les latituds mitjanes i altes (més de 35- 40o) tendeix a romandre constant encara que l’aire experimenti grans variacions estacionals.

1. a) El gràfic adjunt mostra la relació entre temperatura i humitat comentada en el text. A quin tipus d’humitat (relativa o absoluta) es refereix l’eix d’ordenades? En què es distingeixen?

La humitat absoluta és la quantitat total d’aigua en estat de vapor que conté l’aire a una temperatura determinada. La humitat relativa és la proporció d’humitat que conté l’aire respecte al màxim que pot contenir a la mateixa temperatura. Les unitats de mesura són de massa d’aigua per unitat de volum d’aire (g m-3, kg m-3) i adimensionals (percentatge % o tant per u) respectivament.

b) Suposant que no hi ha limitació de disponibilitat d’aigua, en quina estació de l’any la humitat absoluta és major?

La humitat absoluta serà major a l’estiu, ja que a major temperatura, l’aire pot contenir més vapor d’aigua.

2. a) Relacioneu els processos que segueixen mitjançant fletxes amb signes + o – que il·lustrin la relació que s’exposa en el text. Indiqueu de quin tipus de retroacció es tracta (positiva o negativa).

Temperatura          +               Humitat atmosfèrica absoluta

              +                                              +

Efecte hivernacle         +        Captació d’energia terrestre

- Es tracta d’una relació de retroacció positiva

b) Sabent que l’augment de la humitat absoluta incrementa l’efecte hivernacle, on creieu que es notarà més l’augment d’aquest efecte hivernacle, en les zones tropicals (temperatura mitjana superior a 20o C) o en les zones temperades i polars (temperatura mitjana inferior a 20o C) Justifiqueu-ho a partir del gràfic, on s’observa un canvi de pendent d’aproximadament 20o C

- En les zones tropicals: com que el pendent de la corba és més gran a temperatures superiors als 20ºC, la humitat absoluta augmentarà més pel mateix increment de temperatura, i en conseqüència l’efecte hivernacle serà més accentuat 

El lloc més sec del planeta, florit

Cóm és possible que el lloc més sec del planeta estigui completament florit?

En realitat és un fenomen bastant habitual, però segons els experts el d'aquest any és el més espectacular de les últimes dues dècades. Té el seu origen a l'alteració del patró de les pluges produit pel fenomen del "Niño". Així que, efectivament, aquest any ha caigut molta pluja a un desert, on pràcticament mai hi ha precipitacions.
I això ha permès la germinació dels bancs de llavors naturals que es troben en estat latent al sud del desert, creant un tapís d'intensos colors. 

Gaia: És viva la Terra?

Gaia és la hipòtesis de James Lovelock sobre el comportament orgànic de la Terra.

La primera formulació deia que el conjunt de tots els organismes vius del planeta poden ser considerats com una entitat vivent amb propietats emergents. La hipòtesis té el seu origen a partir de veure el nostre planeta des de l'espai i en la investigació de les atmosferes d'altres planetes com Mart i Venus. Amb aquestes investigacions es va concloure que no són reaccions químiques les que creen l'atmosfera, sinó que l'agent manipulador és la vida.

Anys després Lovelock es va basar en tres fets per tal de justificar la seva hipòtesis:

1-La poca variació del clima des de l'aparició de la vida.

2-La composició de l'atmosfera terrestre.

3-La climatologia i la química terrestre en uns límits acceptables.

Lovelock va redefinir la seva hipòtesis dient que Gaia constitueix un sistema cibernètic autoajustat que s'encarrega de mantenir el planeta en unes condicions acceptables per la vida.

Aquesta hipòtesis contrasta amb les posicions clàssiques que diuen que la vida i les condicions planetàries evolucionen per separat i que la vida simplement s'adapta al medi on es troba. 

Això va portar a enfrontaments que finalment van acabar assenyalant que Gaia no fa un control conscient. Seria la suma del comportament i del metabolisme dels organismes la que fa canviar el medi de la superfície terrestre.
La hipòtesis Gaia ha iniciat una nova manera de veure la vida sobre la terra.

 Aqú podeu veure la notícia original

links relacionats:

http://www.europapress.es/ciencia/misiones-espaciales/noticia-nave-espacial-gaia-presencia-transito-lunar-sol-20151106181856.html 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B2tesi_Gaia