Gaia és la hipòtesis de James Lovelock sobre el comportament orgànic de la Terra.
La primera formulació deia que el conjunt de tots els organismes vius del planeta poden ser considerats com una entitat vivent amb
propietats emergents. La hipòtesis té el seu origen a partir de veure el nostre
planeta des de l'espai i en la investigació de les atmosferes d'altres planetes com Mart i Venus. Amb aquestes investigacions es va concloure que no són reaccions químiques les que creen l'atmosfera, sinó que l'agent manipulador és la vida.
Anys després Lovelock es va basar en tres fets per tal de justificar la seva hipòtesis:
1-La poca variació del clima des de l'aparició de la vida.
2-La composició de l'atmosfera terrestre.
3-La climatologia i la química terrestre en uns límits acceptables.
Lovelock va redefinir la seva hipòtesis dient que Gaia constitueix un
sistema cibernètic autoajustat que s'encarrega de mantenir el planeta en unes condicions acceptables per la vida.
Aquesta hipòtesis contrasta amb les posicions clàssiques que diuen que la vida i les condicions planetàries evolucionen per separat i que la vida simplement s'adapta al medi on es troba.
Això va portar a enfrontaments que finalment van acabar assenyalant que Gaia no fa un control conscient. Seria la suma del comportament i del metabolisme dels organismes la que fa canviar el medi de la superfície terrestre.
La hipòtesis Gaia ha iniciat una nova manera de veure la vida sobre la terra.
