Des de la universitat Queen Mary University de Londres (QMUL), acadèmics i alumnes han presentat les seves imatges al concurs de fotografia científica que celebra el llançament de l'Institut de Bioenginyeria d'aquest centre.
El resultat han sigut un seguit d'espectaculars fotos. Us deixem la galeria completa al següent enllaç: https://www.flickr.com/photos/qmul/sets/72157659951625793
dijous, 17 de desembre del 2015
Estrella Cervantes
A només 49,8 anys llum del nostre planeta, l'estrella Cervantes il·lumina el firmament. Fins ahir, la seva designació tècnica era mu Arae. Però la Unió Astronòmica Internacional (IAU) l' ha acabat de batejant amb el nom del famòs escriptor espanyol.
El nom s'ha escollit a través de la votació en línia «NameExoWorlds», posada en marxa aquest passat estiu per canviar el nom als sistemes planetaris trobats en els últims anys. 38.503 persones van votar a favor del literat espanyol.
Mu Arae, a partir d'ara, és Cervantes; i els quatre planetes que orbiten al seu voltant s'han betejat amb els noms de Dulcinea, Rocinante, Quixot i Sancho.
Aquesta no ha estat l'única victòria aconseguida per una proposta espanyola. El planeta al voltant de l'estrella Edasich (iota Draconis b) es dirà a partir d'ara Hypatia, a proposta de l'associació cultural homònima de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid.
Aquesta no ha estat l'única victòria aconseguida per una proposta espanyola. El planeta al voltant de l'estrella Edasich (iota Draconis b) es dirà a partir d'ara Hypatia, a proposta de l'associació cultural homònima de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid.
divendres, 4 de desembre del 2015
Científics descobreixen que primers ecosistemes eren més complexos del que es creia
L'anàlisi, mitjançant simulacions informàtiques, d'un organisme que va viure a la Terra fa 555 milions d'anys i que no té descendents a l'actualitat, ha permès a un grup internacional d'investigadors adonar-se de que aquest organisme, una de les primeres formes complexes de vida conegudes, formava part d'un ecosistema molt més complex del que es creia fins ara.
Aquests fòssils són d'un animal anomenat Tribrachidium. El Tribrachidium era un animal extremadament primitiu que vivia en els oceans terrestres fa prop de 555 milions d'anys. Utilitzant una tècnica anomenada Dinàmica de fluids computacional, els investigadors van ser capaços de veure com Tribrachidium era capaç de subsistir a base de petites partícules suspeses en l'aigua, una forma d'alimentació que fins ara s'havia documentat en organismes d'aquest llunyà període.
Tribrachidium viure durant una època anomenada Període Ediacarià (entre fa 635 i 541 milions d'anys), i que es va caracteritzar per tenir una gran varietat d'organismes grans i complexos que, en la major part dels casos, resulten molt difícils d'emparentar amb alguna espècie de l'actualitat. Fins ara, es pensava que aquests organismes formaven ecosistemes molt simples i que es caracteritzaven per només uns pocs modes d'alimentació, però el nou estudi suggereix que eren molt capaços d'alimentar-se de formes molt diferents i inesperades.
Dos graus
La discussió del sobre el futur del planeta del canvi climàtic serà a París. Aquests dies es discutirà com fer-ho per evitar que la temperatura mitjana del planeta superi els dos graus.
El canvi que representarà sobre el nivell del mar farà que moltes zones costaneres es perdin. Per tant no podrà sobrepassar els dos graus per tant de no influenciar en el relleu.
Més informació : http://ciencia.ara.cat/centpeus/2015/12/01/dos-graus/
El canvi que representarà sobre el nivell del mar farà que moltes zones costaneres es perdin. Per tant no podrà sobrepassar els dos graus per tant de no influenciar en el relleu.
Més informació : http://ciencia.ara.cat/centpeus/2015/12/01/dos-graus/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)