Vent i pressió atmosfèrica

El vent

El vent és l'aire que es mou horitzontalment.

Les diferències de temperatura i pressió afecten les característiques del vent.

El vent es desplaça des de les zones de pressió més altes, on l'aire és més fred cap a les zones de pressió més baixa, on l'aire s'eleva en ser més càlid que el de l'entorn. Aquest moviment de l'aire tendeix a igualar les diferències de temperatura, pressió i humitat generades a l'atmosfera.

Els dos paràmetres del vent que s'enregistren són la direcció (des d'on bufa)  i la velocitat (amb quina intensitat ho fa). Per mesurar aquestes variables podem utilitzar aparells, un penell per saber la direcció del vent i un anemòmetre per la intesitat.

També podem fer servir l'escala de Beaufort, que permet calcular la velocitat del vent a partir dels seus efectes.

La pressió atmosfèrica

La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície de contacte amb ell.

L'aire calent que s'eleva circula pels nivells superiors fins que es refreda, es torna més dens i baixa a la superfície terrestre. Com a conseqüència de tot el procés a les zones de baixa pressió o depressions hi ha una convergència de vents a la superfície i un ascens d'aire calent a la part central, mentre que cap als centres d'alta pressió o anticiclons hi ha un descens de l'aire fred i una divergència dels vents superficials.

La cèl·lula convectiva és el moviment cíclic de l'aire que s'estableix entre els centres de baixa pressió i els anticiclons.

La força de coriolis, causada per la rotació de l'aire determina la desviació d'aquests vents que divergeixen des d'un anticicló cap a una depressió. Com a resultat, produeix un gir dels vents en sentit contrari al de les agulles del rellotge en els anticiclons.

Carstificació

La carstificació és el conjunt de processos que generen un modelat càrstic. El carst o  relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.

 









La majoria de coves estan formades per un procés de   carstificació.

A zones amb presència de roques solubles, es poden produir cavitats formades arran dels processos de carstificació, que provoquen una falta de suport de les estructures situades sobre aquestes àrees. 

Per tant, edificar en aquestes zones resulta perillòs ja que el terreny pot cedir amb el pes adicional que respresenten les edificacions sobre el terreny

Rissaga

Rissaga és un nom menorquí que es podria traduir per ressaca al català. És un fenomen que es predueix en algunes cales i ports de les Illes Balears. Consisteix en oscilacions del nivell del mar que poden arribar als 2 metres en un perióde de 10 minuts.


Aquest fenomen es un descens del nivell de l'aigua en la zona del port que pot arribar a quedar-se buit en qüestió de minuts. Al cap d'uns minuts l'aigua torna al seu nivell natural i a conseqüència d'aquest canvi tan sobtat es produeix l'arrossegament d'embarcacions, que són colpejades entre sí i contra el port, amb la qual cosa la majoria queden enfonsades. En el pitjor del casos també afecta als edificis propers a la zona costanera.

Aquest fenomen es pot repetir durant hores en el mateix dia o en dies succesius a causa de les baixes pressions, que solen anar acompanyades de forts vents.

LA IMPORTÀNCIA DEL ECOSISTEMES PROTECTORS DEL LITORAL

Els ecosistemes del litoral són àrees que cal protegir de l'erosió de les platges, per mantenir la fauna, mantenir la línia de la costa retenint la sorra i frenant les fortes onades.

A les zones del litorals hi ha diversos ecosistemes:
 
- Els aiguamolls costaners o maresmes, planes d'aigues dolces dels rius amb aigues salades del mar, controlades per les marees i els temporals, que protegeixen la fauna i el conreu, com ara el Aiguamolls de l'Empordà, el conjunt d'aiguamolls més important i gran
de Catalunya.

- Praderies de posidònia, com per exemple les que trobem a les costes del Maresme a pocs metres de profunditat, serveix de refugi de moltes espècies i retenen la sorra del litoral per mantenir la línia de la costa.

- Manglars, arbres i arbustos tolerants a la sal, que pressenten una gran diversitat biològica, sobretot a la zona tropical.

- Esculls coral·lins, refugi de moltes espècies, que protegeixen la sorra i frenen les fortes onades de les regions tropicals.

Praderes de Posidònia

Aiguamolls de l'Empordà

Ens hem de preocupar pel radó?

 El radó és un gas d'origen natural. No té olor, color ni sabor. Es produeix a partir de la desintegració radioactiva de l'urani, que està present de forma natural en sòls i roques. El radó també pot estar present en l'aigua.

El radó emana fàcilment del sòl i passa a l'aire, on es desintegra i emet partícules radioactives. A l'aire lliure, el radó es dilueix ràpidament, té concentracions molt baixes i no sol representar cap problema. En canvi, en espais tancats, les concentracions de radó són més elevades, especialment en llocs com a mines, coves i plantes de tractament d'aigües, on es registren els nivells més alts.

En respirar i inhalar aquestes partícules, aquestes es dipositen en les cèl·lules que recobreixen les vies respiratòries, on poden danyar després de molts anys d'exposició l'ADN i provocar càncer de pulmó. Al nostre país encara no hi ha estudis epidemiològics que demostrin la relació entre el nivell d'exposició al radó i el càncer de pulmó. El que sí que s'ha comprovat és la relació entre els nivells de radó i el substrat geològics.

 

ARGILES EXPANSIVES.

Les argiles expansives són la causa més freqüent de dilatació dels sòls. Aquest fenomen provoca un augment de volum del sòl, la qual cosa planteja seriosos problemes a l'hora de construir edificis o carreteres, ja que un canvi de volum del sòl en zones edificades provoca danys a l'estructura i podria provocar esquerdes molt profundes.

Podem dir que resulta impossible controlar aquest procès perquè l'augment del volum de les argiles expansives depèn de les condicions climàtiques de la zona.

A més, si ens trobem en una edificació sobre argiles expansives i en pendent, patiríem la combinació de dos fenòmens, el de les argiles expansives més el de fenòmens de vessant com lliscaments o moviments de massa.