El virus de la Zika

El virus de la Zika es "s'expandeix de manera explosiva" a Llatinoamèrica, ha dit la directora de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Margaret Chan, el 28 de gener, en una reunió específica per tractar l'avanç d'aquesta infecció. "A dia d'avui s'ha informat de casos en 23 països o territoris de la regió. El nivell d'alerta és extremadament alt", ha dit Chan.

El virus, que normalment causa una infecció lleu, s'associa amb dos problemes greus de salut: el naixement amb microcefàlia de fills de mares infectades, i alguns casos de la síndrome de Guillain-Barré. La microcefàlia consisteix en un desenvolupament anormal del crani i el cervell del fetus, el que pot donar lloc a discapacitats en diferent grau; la síndrome és un trastorn neurològic que té un origen autoimmunitari que causa debilitat, pèrdua de reflexos, entumiment, dolor i visió borrosa, entre altres símptomes. La relació entre el Zika i aquestes complicacions no està demostrada, però la seva alta probabilitat ha fet que es "passi d'una amenaça lleu a una de proporcions alarmants".

L'any 2015 ha sigut l'any més càlid registrat

El recentment acabat 2015 quedarà marcat en la Història com l'any en què es va signar l'Acord de París que, permetrà limitar un augment de temperatura superior a 2ºC. Però també quedarà en els annals per haver batut, amb molta diferència, el rècord de l'any més càlid de tot el registre històric. 

La dada, publicada el 19-1-2016 per la NASA i l'Administració per a l'Oceà i l'Atmosfera dels EUA juntament amb l'agència meteorològica britànica, se suma a l'anterior rècord del passat 2014, que ja es va situar com l'any més calorós a escala global des que es van començar a prendre registres globals en 1880 superant la mitjana del passat segle en 0,74ºC.

El 2014 ja va confirmar una tendència d'escalfament en la que 9 dels 10 anys més càlids de la sèrie històrica havien ocorregut després de l'inici del segle XXI. El nou rècord situa els 15 anys ocorreguts després del 2000 entre els 16 més calorosos de la llista. Només 1998 es cola en el sisè lloc del rànquing. Els científics assenyalen que, encara que la tendència s'aprecia des del començament de la industrialització, la major part de l'escalfament -com pot apreciar en el gràfic que acompanya aquesta pàgina- ha passat en els últims 35 anys.

Concurs d'imatges microscòpiques

Des de la universitat Queen Mary University de Londres (QMUL), acadèmics i alumnes han presentat les seves imatges al concurs de fotografia científica que celebra el llançament de l'Institut de Bioenginyeria d'aquest centre.

El resultat han sigut un seguit d'espectaculars fotos. Us deixem la galeria completa al següent enllaç: https://www.flickr.com/photos/qmul/sets/72157659951625793

Estrella Cervantes

 

A només 49,8 anys llum del nostre planeta, l'estrella Cervantes il·lumina el firmament. Fins ahir, la seva designació tècnica era mu Arae. Però la Unió Astronòmica Internacional (IAU) l' ha acabat de batejant amb el nom del famòs escriptor espanyol.

El nom s'ha escollit a través de la votació en línia «NameExoWorlds», posada en marxa aquest passat estiu per canviar el nom als sistemes planetaris trobats en els últims anys. 38.503 persones van votar a favor del literat espanyol. 

Mu Arae, a partir d'ara, és Cervantes; i els quatre planetes que orbiten al seu voltant s'han betejat amb els noms de Dulcinea, Rocinante, Quixot i Sancho.

Aquesta no ha estat l'única victòria aconseguida per una proposta espanyola. El planeta al voltant de l'estrella Edasich (iota Draconis b) es dirà a partir d'ara Hypatia, a proposta de l'associació cultural homònima de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid.

Científics descobreixen que primers ecosistemes eren més complexos del que es creia

L'anàlisi, mitjançant simulacions informàtiques, d'un organisme que va viure a la Terra fa 555 milions d'anys i que no té descendents a l'actualitat, ha permès a un grup internacional d'investigadors adonar-se de que aquest organisme, una de les primeres formes complexes de vida conegudes, formava part d'un ecosistema molt més complex del que es creia fins ara.

Aquests fòssils són d'un animal anomenat Tribrachidium. El Tribrachidium era un animal extremadament primitiu que vivia en els oceans terrestres fa prop de 555 milions d'anys. Utilitzant una tècnica anomenada Dinàmica de fluids computacional, els investigadors van ser capaços de veure com Tribrachidium era capaç de subsistir a base de petites partícules suspeses en l'aigua, una forma d'alimentació que fins ara s'havia documentat en organismes d'aquest llunyà període.

Tribrachidium viure durant una època anomenada Període Ediacarià (entre fa 635 i 541 milions d'anys), i que es va caracteritzar per tenir una gran varietat d'organismes grans i complexos que, en la major part dels casos, resulten molt difícils d'emparentar amb alguna espècie de l'actualitat. Fins ara, es pensava que aquests organismes formaven ecosistemes molt simples i que es caracteritzaven per només uns pocs modes d'alimentació, però el nou estudi suggereix que eren molt capaços d'alimentar-se de formes molt diferents i inesperades. 

Dos graus

La discussió del sobre el futur del planeta del canvi climàtic serà a París. Aquests dies es discutirà com fer-ho per evitar que la temperatura mitjana del planeta superi els dos graus.

El canvi que representarà sobre el nivell del mar farà que moltes zones costaneres es perdin. Per tant no podrà sobrepassar els dos graus per tant de no influenciar en el relleu.

Més informació : http://ciencia.ara.cat/centpeus/2015/12/01/dos-graus/

Les emisions de CO2 s'estan reduint

L'augment global de les emissions de CO2 es va reduir després de l'escalada vertiginosa de l'última dècada, segons un informe de l'Agència d'Avaluació Ambiental Holandesa (PBL) per a la Unió Europea. El canvi de rumb imprès per la Xina el 2014, en què les seves emissions "només" van augmentar un 0,9%, és la raó principal de l'alentiment en la pujada de les emissions. 

L'aposta de la Xina pel carbó ha deixat pas al gas i l'impuls a l'energia eòlica i solar, tot i que el país asiàtic segueix sent responsable de gairebé la meitat de les emissions mundials per l'ús de la font d'energia més contaminant. 

Les emissions a la Unió Europea van disminuir, per la seva part, en el 2014 un 5,4%, en gran part a causa de l'alentiment econòmic. La Índia, no obstant això, s'ha convertit en aquest període el principal "contribuent" de l'augment de les emissions, amb un 7,8% que "anul·la" els avenços fets per la UE.

L'agència holandesa, considerada com una dels màxims referents mundials, prediu que el món es mou cap a "un nou període de lent augment de les emissions" tot i que de moment no han tocat sostre ni es preveu una reducció global a curt termini.

Els compromisos de reducció d'emissions davant la cimera de Paris podrien, però, provocar un escalfament global de 2,7 graus al llarg d'aquest segle, per sobre de la "zona de seguretat" de 2 graus estipulada pels científics.

http://www.factorco2.com/cas/site/default.asp